CONCURS D’ARQUITECTURA PER A LA REMODELACIÓ I AMPLIACIÓ DE LA BIBLIOTECA MUNICIPAL JOAN VINYOLI A SANTA COLOMA DE FARNERS (GIRONA-2º PREMI 2005)


Reflexions sobre el lloc:

Des d’un punt de vista crític, l’anàlisi del solar suggereix considerar respostes a almenys tres aspectes urbans:

L’actual escenografia de darreres i mitgeres de finques, de diversa naturalesa, que conviuen com a teló de fons de l’actual edifici.

L’oportunitat d’obrir un tram del Passatge Miró, esponjant-lo on més ho necessita.

La presència d’una bella tribuna que, tot cercant la bona orientació, s’eleva al darrera de la casa Bofill.

 

Definició d’un programa funcional per a la nova biblioteca:

Per tal de configurar i dimensionar apropiadament els espais necessaris per un programa de biblioteca municipal s’han considerat diversos factors dels quals cal destacar:

El nombre d’habitants a Santa Coloma de Farners i les ratio d’equipaments bibliotecaris, prescrites per la Generalitat de Catalunya.

Treball de camp preguntant als habitants sobre les activitats socials que podrien organitzar-se al nou equipament.

L’estudi i observació de diferents solucions de biblioteques que pel seu bon funcionament són referència exemplar.

 

Descripció de la solució arquitectònica proposada:

S’ha interpretat l’anàlisi del lloc, la determinació d’un programa vàlid i l’estat de l’edifici preexistent, per elaborar una resposta arquitectònica, que es basa en els següents punts:

S’ha plantejat una ampliació que decididament expressa una voluntat de respecte vers l’edifició actual, inalterant la seva condició de volum aïllat i definint una junta habitable on el nou edifici toca l’històric.

La peça que s’ha projectat com a ampliació pretén neutralitzar la diversitat contextual que rodeja i contamina l’edifici preexistent.

La constitució d’aquesta nova volumetria conjunta amb l’edifici històric genera un nou espai públic d’accés, més controlat paisatgísticament, a una escala més apropiada per un programa públic, i que permet una transició física i psicològica dels usuaris que abandonen el medi urbà per introduir-se a un àmbit de consulta i estudi.

La disposició final de les peces permet aprofitar un espai exterior que rodeja l’operació i que dialoga amb el Passatge Miró, a través d’un tancament que permeti la visió.

 

Organització general dels espais:

El nou conjunt que esdevindrà la biblioteca quedarà format per tres parts ben diferenciades: l’edificació antiga, el volum alt de nova planta i un petit cos més baix d’unió dels anteriors:

El vestíbul s’ha plantejat al nexe d’unió entre edifici vell i edifici nou. Des d’aquest punt, que es projecta com un porxo amb dos mobles exempts (la porta i el taulell d’informació i préstec) pot observar-se el jardí i tangentment la tribuna del darrera de la casa Bofill. En aquest espai s’ubicarà la zona d’acollida i promoció.

A la sala noble de l’edifici històric s’ubicarà la zona infantil, aprofitant que es tracta d’una planta baixa. El cos més baix d’aquesta part preexistent acollirà la zona de treball intern, despatx i magatzem, aprofitant l’accés independent.

L’edifici nou contindrà el fons general, els punts d’usuari adult i en la seva planta baixa els punts multimèdia.

 

Materialització i plantejaments energètics:

La memòria històrica de les ciutats i pobles demana la conservació i recuperació de les morfologies urbanes històriques, així com la restauració d’aquelles peces arquitectòniques que representin valors d’identitat popular.

La façana de l’edifici preexistent es restaurarà, seguint fidelment les prescripcions del projecte, que molt probablement està desat al fons de l’empresa que gestiona el patrimoni immobiliari de la Caixa, antic propietari.

El bloc nou, decididament projectat com una peça introvertida es materialitzarà amb una fulla de gruix d’obra de fàbrica, que serà portant estructuralmente i acabat alhora, gaudint de les prestacions acústiques, d’inèrcia tèrmica i econòmiques que aquesta solució representa. Aquests murs contenen unes cavitats per allotjar tan prestatgeries com passos d’instal·lacions.

Ús de condicions artificials d’ il·luminació, més homogènies i controlables, sense renunciar a referències exteriors fragmentàries del paissatge urbà.

imatges