PLAÇA DEL MIRALL (PROJECTE FINAL DE CARRERA, ETSAB 2002-2003)


Plantejaments:

 

El projecte planteja recuperar i ordenar un buit oblidat al bell mig del recinte fundacional per convertir-lo en un espai públic. Un equipament per la Universitat li donarà suport, que seguint el seu criteri barreja campus i ciutat. Un petit auditori per a conferències, projeccions, presentacions, seminaris i protocol.

Per aconseguir-ho proposo fer-lo accessible:

Explotant la condició de pas que té potencialment.

Re-obrint el carrer d´Hernàndez, que connectarà el lloc amb la Força.

Fragmentant l´illa urbana, que avui només es pot recorrer perimetralment, connectant la porta de la muralla amb el jardí.

Fer que el trànsit rodat arribi a la plaça per descarregar, enllaçant amb un muntacàrregues.

 

 

Intencions / proposicions:

 

Mantenir la paradoxal alternança de perspectives tallades i l´essència de pulmó obert que el lloc inspira.

Aprofitar la lògica natural de la orientació, vistes i pendent del terreny; favorables.

Aprofitar les construccions de particular interés que la història ha dispersat pel solar.

Establir tres terrasses escalonades, els tres espais exteriors accessibles:

 

A dalt la plaça, la casa Cartellà es preveu que esdevingui un bar, dotant de vida recíprocament el lloc. Serà un pla escalonat, enfatitzant simbòlicament l´últim esforç per arribar allí on el veritable límit és la visió del pla de la ciutat.

A baix un jardí, motius vegetals esbelts ascendint fins fer-se visibles, convivint en la plaça sense deixar-se tocar, recurs utilitzat en els patis invisibles del barri vell.

El nivell intermig coincidirà amb la cota de la porta de la muralla, terrassa sobre l´auditori. Àmbit natural per prolongar l´edifici a usos exteriors.

 

 

Descripció general del projecte:

 

Es defineix un tall que a una banda descubreix l´estrat base de la plaça i a l´altre allibera una torre quadrada identificada en una de les construccions pre-existents. Entre ells una escletxa que conforma l´accés.

Aproximant-se al lloc pel carreró Lluís Batlle i Prat hom podrà accedir a peu pla al hall principal després d´experimentar la prolongació visual fins al jardí, a través de la porta originària de l´antiga edificació conservada.

Una rampa-passeig de baixa pendent (6%) connectarà el nivell superior de Plaça amb el muntacàrregues, ubicat a la torre quadrangular, que funcionarà de nucli d´accessos verticals. Aquest traçat emfatitza la pretesa transparència entre els carrers Claveria i Oliva i Prat.

S´ha definit una nova alineació al carrer Dr. Oliva i Prat, pensant en la reobertura del carrer d´Hernández, que connecta amb la Força a través de la casa Ribas Creuhet, sobretot la relació d´accés natural amb el jardí de la Torre Vescomtal i la porta de la muralla.

 

L´edifici consta de tres espais relacionats: el hall vestíbul d´accés, el foyer sala d´estar i d´exposicions i la sala d´auditori per a conferències i projeccions.

 

Cadascun d´ells s´organitza, a priori, segons un sistema estructural lògic en funció de la topografia, l´ús i la relació-articulació amb els altres espais.

L´acondicionament climàtic de cadascun dels espais ve donat, a priori, per la decisió sobre les seves inèrcies tèrmiques, per la relació amb l´exterior i segons les condicions d´ús.

Posteriorment aportació artificial de suport per aconseguir una sensació d´equilibri tèrmic òptim entre el cos humà i l´entorn físic.

L´acondicionament acústic de la sala de confèrencies, a priori, es confia a la densitat dels murs de pedra de l´edificació aprofitada (contaminació sonora recíproca exterior-interior); a l´interior, les proporcions geomètriques harmòniques i la relació entre el volum i les superfícies d´absorció permeten un temps de reberveració òptim per l´ús indicat. (0.87seg.)

Un volum d´aules-taller relaciona, a través d´aquesta façana, l´edifici amb el carrer Oliva i Prat.

Altres àreas de suport (energia, emmagatzament i serveis) queden subordinades a l´edifici.

 

 

Un penya-segat sobre l´Onyar : La Ciutat de Girona

Escala territorial:

 

L´assentament escollit per a la Girona Romana fou la falda d´una muntanya, les Pedreres, un dels contraforts de les Gavarres.

El lloc, definit principalment pel desnivell enorme en la direcció est-oest (60 metres en una distància de 300 metres), ple de fondalades, penya-segats i canvis sobtats de cota de circulació que dibuixen una orografia tortuosa, era perfecte si l´objectiu de la fundació era el control absolut del camí. La via Nord-Sud, el vell camí d´Heracles, la futura via Augusta, veritable cordó umbilical entre Roma i les províncies Hispàniques.

 

La planta de la ciutat és triangular: a cada vèrtex una porta forta (gironella, sobreportes i de l´onyar), als tres costats s´aprofiten les defenses naturals (vall del Galligans, arenys de l´Onyar i al sud retalls i fondalades). Forma i funció inseperables.

La Girona vella té tres plataformes naturals. L´urbanisme a la ciutat, des d´antic, ha treballat per connectar-les.

Caserna d´Alemanys a dalt, Catedral i Palau Episcopal al mig i mercadell a baix: jardins, espai foral (sector sagrat del fòrum) i vida pública (centre cívic, polític i econòmic).

Tanmateix, recentment, la hipotèsi d´una retícula ordenada segons els eixos cardinals, les illes rectangulars en la direcció de la pendent.

 

El solar de l´antic col·legi Maristes al carrer Claveria

 

Anàlisi del lloc:

 

Tres buidats de tamany semblant ressalten, disposats abocant-se a extramurs, en la planta del barri vell de la ciutat: Plaça de la Catedral, el solar del projecte i Plaça Sant Domènech.

Segons l´historiador de la ciutat Jaume Marquès, aquest espai havia estat una Plaça que oferia una esplèndida vista sobre el pla de Girona, s´anomenava “Plaça del Mirall”.

Entre els segles IX i XI, per defensar millor la porta meridional, es va construir el castell de Cabrera, del qual només s´en conserva la Torre Vescomtal; a finals del s. XIV es va modificar el perímetre murari, ampliant-lo amb la Força Nova, amb la conseqüent pèrdua de protagonisme del Castell que va passar a ser presó Reial fins l´any 1856, quan es va enderrocar.

L´any 1889 el col·legi Maristes de la Immaculada Concepció va aprofitar l´espai obert per establir-s´hi organitzant tres patis exteriors a diferents nivells.

La volumetria que havia estat afegida, part de l´edificació del col·legi, situada a la zona superior del solar, es va enderrocar entre els anys 1975 i 1979 per voluntat de l´alcalde Ribot.

Un jove arquitecte escrivint en referència al solar fa deu anys: “... Dos mil metres quadrats de forta topografia. L´entorn alterna edificació en estat precari, carrerons estrets amb pendents vertiginoses, murs que amaguen jardins invisibles, perspectives tallades i canvis sobtats de llum. El més interessant és la morfologia del barri per sobre de les pròpies construccions. ...”

La forma, els sistemes de relació, les textures, l´experiència perceptiva del lloc.

 

Fins ara l´espai ha quedat tancat i oblidat per la ciutat. Sis carrers de diferent caràcter conflueixen al solar; el lloc l´entén com un buit.

Anomenat irònicament “jardins dels maristes” en les últimes edicions de l´exposició de flors, recentment ha estat cedit per l´ajuntament a la universitat amb la requalificació d´equipament i espai lliure.

 

Una visió de conjunt em condueix a l´observació dels mecanismes de relació entre diferents espais exteriors del nucli antic de la ciutat que formen un sistema complex i cuidadosament articulat amb el teixit.

 

L´evolució de la forma urbana al vèrtex sud de la ciutat fundacional, per motius aliens al creixement natural del barri, ha derivat en un paquet gran i compacte, mancat d´aquesta articulació i molt necessitat de fragmentació.

El projecte decididament haurà d´abordar la revisió d´aquest problema urbà.

La intensificació d´esforç projectual al perímetre inferior del solar, el carrer Dr. Oliva i Prat, dotant-lo d´una nova façana, un nou context de rebuda del fossilitzat carrer d´Hernández (un exemple de conexió entre terrasses) equilibrarà amb la part superior, l´activitat del conjunt, l´ordenació global del lloc.

 

Cal preveure que la recuperació d´aquest lloc, per la seva centralitat al barri amb condició de gran buit, en part enjardinat, adquirirà un protagonisme molt notable, admetent millor un tipus de programa d´equipament de referència, un gran “hall” mesclat a la girona vella compatible amb la filosofia del campus barri vell de la UdG. 

imatges