CODI PETRI, 2017


Intervenció efímera emmarcada en el Temps de Flors de Girona, que és una exposició oberta que guarneix durant una setmana la ciutat històrica amb muntatges artístics amb flors. Projecte conjunt amb Cristina Masferrer i Gustau Torres, edició nº62 de l’exposició.

En l’espai icònic de l’escalinata de la Catedral s’assaja una alternativa a les propostes recurrents de l’exposició que, any rera any, resolen el mateix projecte amb un revestiment floral a la mateixa superfície del graonat, sense massa reflexió que el color i tancant l’accés habitual als vianants, congestionant el centre de l’àmbit expositiu.

Se situen dos conjunts de pilars creant dos traçats sobre l’escala, escenificant una repetició de línies verticals sobre les horitzontals dels graons. Dues corbes amb perfil superior suau que reformulen l’accés i estada a l’espai, reivindicant-lo com una veritable plaça inclinada. Permetent el recorregut a través, la intervenció esdevé interactiva i les flors poden canviar d’escala i d’ubicació perceptiva. El revestiment de miralls homenatja l’entorn i persegueix d’oferir múltiples perspectives noves.

La recepció mediàtica va ser desigual, convertint-se en el muntatge més polèmic de la història de l’exposició. Ha deixat obert el debat respecte si les intervencions s’han de dirigir a un determinat públic i sobre l’educació del gust.

L’any següent el muntatge ha rebut el premi Emporia d’Or, el premi d’Arquitectura de les Comarques Gironines i el FAD d’opinió. El projecte està publicat a la revista ON diseño, nº361/362.

imatges